Literatura polonesa

Literatura polonesa

Portada de l'edició de 1834 de Pan Tadeusz d'Adam Mickiewicz, el poeta més destacat entre els bards romàntics polonesos

La literatura polonesa és aquella literatura escrita en polonès i els seus dialectes en sòl polonès des de l'edat mitjana, per bé que també inclou textos escrits en altres idiomes. La literatura polonesa també inclou obres creades fora del territori de la moderna Polònia per escriptors de parla polonesa.

La major part de la literatura polonesa ha estat escrita en polonès, tot i que altres llengües utilitzades a Polònia al llarg dels segles també han contribuït a les tradicions literàries poloneses, incloent el llatí, jiddisch, lituà, ucraïnès, belarús, alemany i esperanto. D'acord amb Czesław Miłosz, durant segles la literatura polonesa es va centrar més en el drama i en la pròpia expressió de la poesia que en la ficció (dominant en el món de parla anglesa). Les raons van ser múltiples, però sobretot es van centrar en les circumstàncies històriques de la nació. Els escriptors polonesos solen tenir un rang més profund d'opcions per motivar-los a escriure, incloent-hi els cataclismes històrics de violència extraordinària que van escombrar Polònia (com a cruïlla d'Europa); sinó també les pròpies incongruències col·lectives poloneses que reclamen una reacció adequada de les comunitats d'escriptors de qualsevol període determinat.^[1][2]

El període de la Il·lustració a Polònia va començar en la dècada de 1730 i 40 i va arribar al seu punt màxim en la segona meitat del segle xviii. Entre els principals autors de la Il·lustració polonesa s'inclouen Ignacy Krasicki (1735–1801) and Jan Potocki (1761–1815). El romanticisme polonès, a diferència del romanticisme a Europa, fou en gran manera un moviment d'independència contra l'ocupació estrangera. Els primers romàntics polonesos van ser fortament influïts per altres romàntics europeus. Entre els escriptors notables s'hi nclouen Adam Mickiewicz, Seweryn Goszczyński, Tomasz Zan i Maurycy Mochnacki. En el segon període, molts romàntics polonesos van treballar a l'estranger. Alguns dels poetes més influents foren Adam Mickiewicz, Juliusz Słowacki i Zygmunt Krasiński.

Arran del fallit aixecament de gener, el nou període de positivisme polonès va començar a advocar per l'escepticisme i l'exercici de la raó. El període modernista, conegut com a moviment "Jove Polònia" en les arts visuals, la literatura i la música polonesa va començar a existir cap a 1890 i va concloure amb la recuperació de la independència polonesa (1918). Entre els autors més notables d'aquest període es poden esmentar Kazimierz Przerwa-Tetmajer, Stanisław Przybyszewski i Jan Kasprowicz. L'època neorromàntica resta exemplificada per les obres de Stefan Żeromski, Władysław Reymont, Gabriela Zapolska, i Stanisław Wyspiański. El 1905 Henryk Sienkiewicz rebé el Premi Nobel de Literatura pels seus mèrits excepcionals com a escriptor èpic, la qual cosa inspirava un nou sentit d'esperança. La literatura de la Segona República Polonesa (1918-1939) engloba un període curt, tot i que excepcionalment dinàmic, en la consciència literària polonesa. La realitat sociopolítica canvia radicalment amb la recuperació de la independència a Polònia. Els nous escriptors avantguardistes inclouen Tuwim, Witkacy, Gombrowicz, Miłosz, Dąbrowska i Nałkowska.

En els anys de l'ocupació alemanya de Polònia (1939-1945) i la invasió soviètica de Polònia, tota la vida artística es va veure molt compromesa. Es van perdre les institucions culturals. De les més de 1.500 publicacions clandestines a Polònia, uens 200 es van dedicar a la literatura. Gran part de la literatura polonesa escrita durant l'ocupació de Polònia només va poder ser impresa després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, incloent llibres de Nałkowska, Rudnicki, Borowski i altres.^[3] La situació començà a empitjorar dramàticament entre 1949 i 1950 amb la introducció del realisme socialista a Polònia per part del ministre Sokorski. Polònia va tenir tres autors guanyadors del Premi Nobel a les darreries del segle XX: Isaac Bashevis Singer (1978), Czesław Miłosz (1980) i Wisława Szymborska (1996).